El diumenge 3 de juny vaig córrer aquesta cursa, els motius que em van fer decidir de participar són molts però principalment van ser dos, era una cursa a prop de casa i el més important:
GRATUÏTA! Així que després d’esmorzar una mica vaig agafar el cotxe i en cinc minuts ja era a la sortida. Salt, pels que no el coneixeu és una localitat enganxada a Girona amb moltíssima immigració i on he estat treballant durant tres anys, així que quan vaig arribar vaig trobar moltes cares conegudes, companys del Pla Català de l’Esport, exalumnes, gent de l’organització... és a dir un ambient molt entranyable i que em motivava per córrer amb ganes.
La cursa al ser gratuïta té coses curioses, no hi ha cap control de la gent que la corria, arribes et donen un dorsal i ni et pregunten com et dius, tampoc demanis la típica samarreta ja que no en donen, ni xip per controlar el temps, això sí els voluntaris i voluntàries superamables i al final de la cursa si que hi havia un bon refrigeri i un bon entrepà per recuperar forces.
El circuit també el coneixia molt bé, ja que les Deveses de Salt és un dels meus llocs d’entrenament preferits. A la sortida em vaig trobar amb dos amics i van estar comentant la jugada fins l’inici de la mateixa, però quan es va donar el tret de sortida ens van separar als 30 metres ja que tots tres correm a ritmes molt diferents.
La primera part de la cursa era urbana, uns 2’5 km pel carrer Major de Salt fins que baixem fins a la zona de la Devesa, és una zona per on passa el carrilet que va cap a Olot i on els arbres fan una bona ombra tot i que era un dia força humit i la xafogor de córrer a prop del riu va ser una mica insuportable, durant uns 6 km vaig córrer per aquest paratges de la natura, és un carril ample i molt llis sense gaire canvi de pendent i on pots apretar bastant el ritme, tot i que feia molts dies que no passava de 7 km vaig anar tant ràpid com vaig poder i crec que vaig córrer a un ritme decent de 4:31. Al Km 5’5 hi havia el primer avituallament d’aigua i cap el 7’5 el segon. Per acabar el circuit sortíem de les Deveses i fèiem els últims 500-700 metres en l’asfalt per tornar a l’arribada on no hi havia cap crono per saber el teu temps, sort del meu.
Després d’agafar l’entrepà i l’aigua vaig estar una estona parlant amb els coneguts fins el moment del sorteig de material, que va ser com a mínim curiós, sense sort i sota una fina pluja vaig decidir anar cap a casa abans que arribessin els superhomes que feien la Tramunbike i la Tramunrun que tenien la meta al mateix lloc, i és que a Salt l’esport és molt present!
Ficha de la Cursa
