En primer lloc, corria “a
casa”, a Badalona, la ciutat on vaig néixer i viure durant la major part de la
meva vida, i el fet de tornar-hi a córrer, a la primera edició de la cursa
Badalona Running, va ser força emocionant, dóna una perspectiva diferent dels
llocs on vaig créixer.
Pel que fa a la cursa, vaig
quedar últim dels RedRunners, però no vaig pagar braves perquè vaig fer MMP.
Aquí m´entren els dubtes. MMP després d´anar dos km caminant per culpa d´uns
dolors (que avui encara duren una miqueta) al darrera de la cuixa esquerra. Jo
em pregunto, si no hagués tingut aquests dolors hauria baixat de 60´? Tant lent
vaig anar a la Jean Bouin, on tenia la meva anterior MMP? Passats ja uns dies,
reflexiono i crec que va ser gràcies a @elparticula, a qui vaig seguir durant
els primers km de la cursa, rotllo llebre, que em va fer agafar un bon ritme.
En fi, sensació estranya la d´aquesta cursa, deu ser que encara no em conec
prou com a corredor.
Foto de CarlesCat (corredors.cat)
I com sempre el millor pel
final. Desvirtualitzar els companys RedRunners. Cal a dir que va costar
trobar-nos. Van caldre uns quants DM´s abans de veure´ns les cares. Després tot
van ser “rises” i bon rotllo. El començament de la cursa ens va agafar de
sorpresa tot xerrant, vam començar-la, al final de tot, i anar xerrant, fins
que ens vam anar posicionant cadascú al seu ritme.
Un cop acabada la cursa,
més “rises” i xerrades. I després les braves RedRunners i uns frankfurts, per
recuperar forces, i com no, seguint la xerrera.
Al final, el millor de la
cursa va ser conèixer als companys RedRunners, bona gent, bons companys, i
grans corredors. A tots us dic: “Ya os pillaré, y cuando os pille, necesitaré
doble de bravas para recuperar fuerzas!!”
Ficha de la Cursa
Ficha de la Cursa
