Crónica Cursa del Alba (por Born2Run)

El Diumenge 13 va tenir lloc la XXV edició de La Cursa de l’Alba a Collbató.

Esperonats ja fa molts dies pel @RetoBCN12, uns quants Red Runners ens vam inscriure a aquesta cursa, que només mirant el perfil ja t’adones que fàcil no serà, però al mateix temps, només sabent per on es córrer ja veus que el paisatge i el recorregut valdran la pena.

A les 07:30 ja em trobava a Collbató, aparcat a 25 metres de la sortida i escoltant per la megafonia un dels millors àlbums del Bruce, el Tracks, amb totes les cançons descartades dels seus discos (ja li agradaria a més d’un tenir aquests “descartes” a la seva discografia). Vaig recollir el dorsal i vaig tornar al cotxe a descansar una mica. El sol picava de valent i la temperatura era alta, això em va fer decidir de portar-me el cinturó amb el bidó de líquid, i evitar mals majors.

Un ratet abans de la sortida ens vam trobar amb el @RetoBCN12, la @Rosalizandra, el @Germàtub, el @Ratadesants i amb forces Correcats. També va venir l’Alicia, una crec que bona candidata a Red Runner, que havíem conegut a la Maratest.

A les 8:30 en punt es dona la sortida, després d’un petit recorregut per dins del poble (ja en pujada) i un tram d’un parell de kilòmetres d’asfalt fins a les Coves de Collbató (km 3) agafem ja les primeres escales que ens pugen cap a Montserrat, desprès ja entrem en un camí de pujada continua que va fent ziga-zagues fins arribar al Plà de Sant Miquel (km 8). A partir d’aquí un petit descans fins el Monestir de Montserrat (km 9) i entre els ànims i aplaudiments de la gent que visitava el Monestir enfilem les escales cap a Sant Jeroni. Segons en va comentar el Reto hi ha més d’un miler d’escales (jo no vaig posar-me a contar-les) Aquí vaig agrair el fet de viure en un desè pis, i pujar sempre que puc caminant. Quan s’acaben les escales (que de fet no s’acaben mai) arriba un altre petit pla (molt petit) i endinsant-te en un bosc que estava força humit vas pujant i pujant cap a Sant Jeroni.

Quan faltava poc per arribar al cim, durant l’últim tram, et creuaves amb els primers classificats que t’anaven esperonant i dient lo poc que faltava per Sant Jeroni (mentiders!!). De sobte s’acaba la vegetació i ens trobem en el típic paisatge de Montserrat, i com no un altre munt d’escales que enfilen ja la part final cap a Sant Jeroni.

Arribo a Sant Jeroni (km 13.5) després de 1 hora 56 minuts d’haver sortit de Collbató i haver pujat més de 1000 metres. No vaig poder d’estar-me de parar-me uns segons i fer una volta sobre mi mateix per veure les vistes des de allà. Un consell si no hi heu estat ja trigueu en pujar Sant Jeroni.

Començo la baixada prou bé de forces. Em vaig creuant amb molts companys Correcats i també amb la Alicia, la Rosa , el Germàtub i el Rata de Sants, jo també els menteixo dient que ja arriben. Al poc començo a sentir uns crits esgarrifats, i de sobte em trobo una noia a terra a la que li havia agafat una rampa al bessó, em va fer mal a mi només de veure-la patir.

Els 6 kilòmetres següents son prou tranquils, gaudint d’un paisatge espectacular, per sobre dels núvols baixos amb alguns trams planers i alguna baixada amb un perfil criminal.

Arribem de nou al Pla de Sant Miquel (km 20), només queden 4 kilòmetres fins a la meta i tot baixada, es pot dir que ja està fet això no? Dons NO! El Camí de Les Baterias no va ser un camí, va ser la baixada cap a l’infern. Van ser els meus pitjors kilòmetres de tota la cursa, els meus peus, no sé per que, els tenia fatal. Em feia molt mal el peu dret, em vaig donar un cop als dits del peu esquerra amb una roca , i la planta dels peus em bullia (per sort no vaig fer un aterratge d’emergència com la Rosalizandra).

Finalment vam arribar a Collbató i en un esprint final pel poble vaig arribar a meta en un temps de 3h 04 minuts, després de rebre la bossa amb obsequis (el caldo Aneto era de 1 litre i mig) i recollir la bossa del guarda-roba (sense cues) vaig anar a buscar l’entrepà de botifarra i la cervesseta, que em van entrar en un plis plas.

Després d’una estona de post cursa amb els companys, tornava cap a casa amb el convenciment que aquesta serà una de les curses fixes en el meu calendari. Nois el proper any no ho dubteu!

Ficha de la Cursa