Crónica Cursa Nocturna Hospitalet (por HelenVidal)

El debut d’ una Red Runner.

Tot va començar després d’acabar amb èxit la Cursa del Corte Inglés, fins al moment la més llarga que he fet, no creia que aguantaria la pujada a Montjuic sense aturar-me i ho vaig suportar (clar que al meu ritme, perdent a @pilarvi i @vidaljaume) i després vaig baixar més fresca que una rosa i vaig arribar a la meta en bon estat.

Després de l’esforç va arribar la recompensa amb forma de cerveseta a una terrassa prop de la ronda de Sant Antoni, i allí Pilar hem va parlar dels Red Runners i hem va animar a fer-me una d'ells i a inscriurem a la III Cursa Nocturna de l’Hospitalet.

Va arribar el dia D, hem vaig aixecar ben d’hora, ben d’hora per començar a preparar el dinar i pastís per al diumenge per celebrar en família l’aniversari del meu fill petit. Després de dinar vaig començar l’escalfament per la cursa, tenia que jugar un partit de futbol sala mares vs fills, no recordava que jugar a futbol sala amb nens també cansa i a més per ser una de les mares mes en forma hem va tocar jugar 3 temps, es a dir 30 minuts corrent amunt i avall i intentant fer un gol que no va arrivar. A les 17 hores agafava el cotxe en direcció Barcelona en una concentració exemplar seguint les instruccions de @pilarvi per no perdrem i arribar a Gran Via 2, i chapeau!! Vaig arribar i aparcar , hem vaig canviar les bambes i cap a fora . Un cop fora del centre comercial me n’adono que gairebé no tenia bateria, i que a sobre havia agafat les claus de casa i no les havia deixat al cotxe i pensó MERDA!! No m’he fixa’t en quin parking , ni lloc del parking ni res de res i això es enorme!!!

Tan se val faig la ultima trucada abans que es mori la bateria i quedo amb @pilarvi i @vidaljaume als guarda-robes.

Arriba el moment del debut dels runners Vidal novells (es a dir @vidaljaume i jo) vestits per l’ocasió amb la samarreta del #clubruntweet i ens posem a la sortida de la cursa de 5 Km. Donen el tret de sortida i comença la cursa i un cop trepitjada la catifa Jaume posa l’accelerador i el perdo en la multitud, passo el Km 1 i penso uff només sortir i ja estic cansada, però va Helena, que si has aguantat un partit aguantes això i ara comença una mica de costa avall… uff vaig mirant el rellotge per que no he vist el punt que marca el km 3 ja porto 18 minuts corrent espero que no l’hagi vist, segueixo la marxa en efecte al minut 25 passo per la indicació del 4 Km, no està malament, m’estic superant, no crec que trigui 10 minuts en fer l’últim kilòmetre, i la meva millor marca en curses de 5 Km era de 35!! va Helena que ja s’acaba, els colors de la meva cara ja van pujant, soc una Red Runner en totes les conseqüències, i a més a la meva Esquerra veig la meta, però encara falta baixar una avinguda i tornar a pujar, vinga que ja hi som!! Estic creuant la línia de Meta i el rellotge “tan sols” marca 32 minuts, realment no vaig veure ni quins segons marcava.

Que contenta, he baixat 3 minuts des de l’ultima cursa!! Anant a buscar la roba, hem trobo amb Jaume i anem a fer unes birres per celebrar el nostre gran debut i la nostra MP, i comença a caure un aiguat!!! Pobrets els que fan la de 10 deuen estar xops!!!, anem a veure l’arribada amb el caos i la pluja i ens perdem l’entrada triomfal de @pilarvi.

Al final ens reunim amb @pilarvi @andorreti i Jose Blanco (cunyat que encara no es RedRunner) i degustem les nostres primeres braves com a Redrunners , que senten super bé ja que li ha tocat pagar a @pilarvi.

Be, el final de l’aventura va ser trobar el cotxe al parking, quin desastre i sortir de Barcelona, despres de perdrem per la zona franca i conduïr amb la tempesta que estava caient fins a casa.

Tot i els entrebancs, una cursa per recordar, amb bona companyia, i esperant que el clima acompanyi a la propera cursa que hi corrin més Red Runners i així poder conèixer-vos i segurament convidar-vos a unes braves.

Ficha de la Cursa