El dia 8 de setembre a la tarda vaig cap a Vilassar de Mar. Feia un dia fantàstic, encara que una mica massa de xafogor. Arribo a Vilassar, aparco el cotxe al pàrking de la platja i em dirigeixo a la sortida. Solament arribar ja veus l’ambient i les cames que tenen les corredores i els corredors i ja veus que aquesta cursa no es com les altres de muntanya. És un altre nivell, un altre escaló. Arribo a la zona de dorsals i em trobo la @rosalizandra i @Alf Red 73. Ens fem la foto de rigor tots contents i descansats, recullo el dorsal sense fer cap cua, dono una bossa de productes de menjar de primera necessitat que havia comprat el mateix dia, ja que juntament amb la cursa es feia una campanya de recollida d’aliments per a Càrites de Vilassar. Aquest detall em va agradar molt. A canvi de portar aquest present ens diuen que m’ enviaran una fotografia meva en un moment de la cursa. La gent s’hi va esmerar molt ja que hi havia una gran quantitat d’aliments recaptats. La veritat és que feia tot plegat molt de goig.
Molta gent mirant i animant a la sortida. Un ambientàs. Connecto el frontal i donen la sortida. Per davant 18 Km i 1.000 m de desnivell positiu i 2.000 d’acumulat, és clar, concentrats en tres puntes i amb un pendent de no sé quant però que era molt. Els primers 3 km ja són de pujada bastant forta, però intento per estalviar-me els taps dels corriols sortir per sota de 5 min/km. Sortim del poble i comença la pista i ja ràpidament els corriols del primer cim. Mare de Déu! El pendent era tal que no era que no pogués córrer, no, és que s’havia de pujar a 4 grapes molt cops. Encara que vaig sortir ràpid hi va haver moltíssima gent que va ser molt mes ràpida que jo (no vaig ser gaire original es veu amb la meva estratègia) i es van formar diversos taps a la pujada que fins i tot em van obligar a parar uns quants cops.
Un cop arribem al primer cim, primer control i avituallament i va començar una baixada que tenia un pendent com la pujada, és a dir que havies de saber un posaves molt bé els peus perquè un error era cardar-te una fava força important. Pugem el segon cim cap al castell il·luminat. Molt bonic encara que jo el veia una mica borrós. El veies tota la estona i jo crec que hi havia algú que l’anava posant cada cop mes amunt perquè no arribava mai. La pujada aquí se'm va fer molt llarga i el desnivell aquí era del 200% almenys, ja que les mans a terra les havies de posar molts cops per ajudar-te.
Nou control al castell, avituallament, molta gent animant i cap avall. Comentari d’un del públic “realment t’ha d’agradar molt patir per fer això”. El primer tram de baixada del castell es podria qualificar d’extrem ja que hi ha molta roca i has d’anar molt lent. Allí et pots fer mal de veritat si caus. Després continua igual de pendent però es terra solta. En un d’aquests corriols no vaig poder fer bé el revolt i vaig continuar recte. Per sort allí estava el pi de torn, sempre oportú, que em va parar i al qual em vaig encastar. Cap problema. Anem cap al tercer cim, que no era tant empinat però Déu n’hi do! Control, avituallament i cap avall. La senyalització en tot moment és molt correcta i la probabilitat de perdre's es nul·la. A més a més, hi ha una gran quantitat de voluntaris que a part d’animar-te t’indiquen el camí i el que et trobaràs. Un 10 per als voluntaris. Sou els millors.
Arribo ja al poble bastant cremat i penso “ja està, s’ha acabat pujar”. Doncs no. Queda dins del poble de Cabrera de Mar una d’aquelles pujades per asfalt que dius “què he fet jo per merèixer això i què estic fotent aquí?”. Va ser amb diferència la pitjor ja que no hi comptava i allí estava, imponent, rient de mi i de tots els que la pujàvem. Un cop a dalt, ja tot baixada cap a la platja de Vilassar. Ara sí que era tot baixada. Sense sorpreses. Una altra sorpresa d’aquestes i m’enfado de veritat. Arribem a la platja. Torxes a la sorra que marquen el camí i moltíssima gent animant. Em passa tota la mala llet de l’última pujada i recupero el somriure. Arribo i el crono marca 2h 33min. De la meva categoria (iaios) quedo cap al primer terç. Penso que no està malament per ser el primer cop que la faig, que estrenava vambes de muntanya i que era la quarta cursa de muntanya que feia en la meva vida. Em retrobo amb @rosalizandra i @Alf Red73, comentem la jugada, bocata, regals, aigua i festa final amb un petit castell de focs artificials.
Valoració de 0 a 10
- Organització: 10
- Voluntaris: 11
- Recorregut: 9’5
- Senyalitzacio: 8
- Post cursa: 10
- Avituallaments: 10
- Repetir-la: sens dubte
- Inscripció: martiri
- Paraula mes repetida al final: molt canyera i dura però molt maca
- Consell: Compra’t un bon frontal i a la sortida surt cagant llets per estalviar-te els taps
No hay comentarios:
Publicar un comentario