Arribem la meva dona, els meus fills i jo a València a les 12h del dissabte. I seguint totes les recomanacions pel dia anterior a la marató, ens dediquem fer turisme per València (Ciutat de les Arts i les Ciències i Oceanogràfic), caminant sense parar fins a les 9 de la nit. L’esclafament ja està fet !!
El diumenge surt un dia fantàstic, fresquet, però sense vent. La idea era esmorzar una mica a l’hotel, però tinc l’estómac encongit i menjo només una barreta energètica i beguda isotònica. Porto 3 dies menjant pasta a tots ells dinars, suposo que els hidrats de carboni deuen estar a tope.
L’ambient a la sortida és espectacular. Sortim des d’un pont, amb els que fan la de 10K, per carrils separats. Començo la cursa a un ritme molt sua, a 5:50. L’objectiu per la marató es acabar sense caminar i disfrutar de l’experiència. Després de 5 mesos d’entrenament i 1200 km (aprox), només vull gaudir sense expectatives de temps.
Els primers kms van passant disfrutant de l’ambient, control·lant el ritme. Com he sortit des del final, estic tota l’estona avançant a gent.
M’he marcat la rutina alimentícia de menjar un gel cada 45 minuts i beure aigua a cada avituallament.
Sortim de la Ciutat de les Arts i les Ciències, passem pel port on munten el circuit de F-1, la zona universitària, el casc antic. Aquí avanço al globus de 4h30’, que el portava un tio disfressat de Groucho Marx, i anava cantant i ficant-se amb el públic. Tot un espectacle.
Al Km 16, sortim del casc antic i la cursa passa per una ronda que dura fins al km 27. Passo la mitja a 2h 5’ (en 2 minuts, el guanyador arribarà a la meta). Arribat aquí, la cama dreta comença a fer-me mal. Un dolor a la part posterior del genoll fins al cul. Això coincideix amb els km menys vistosos que passem per 2 tunels que són mes freds ja que no hi ha públic.
De moment, continuo sense caminar i mantenint el ritme de 5:50. M’acosto al km 31, on he quedat amb la meva dona i els meus fills per a que em donin unes barretes i isotònica. Se sorprenen perque faig bona cara, per portar 31 Km.
Malgrat que la cama em fa mal, no tinc sensació de cansament i les sensacions són bones. Passem per les avingudes de la ciutat de les arts on hi ha molt públic i hi ha bon ambient. Amb aquest ritme tranquil tinc la sensació d’estar fent turisme caminant per la ciutat, rodejat d’un gran grup de persones que està de festa. Perque pels que anem per darrera, la marató és una festa.
Del 32 al 37, se’m fa pesat pel dolor de la cama, però el famós mur no apareix. Entre els corredors corre el rumor que amb la crisi de la construcció, no hi ha diners per murs. Continuo amb el ritme de 5:50 constant.
Al 37 començo a parlar amb Daniele, un italià que corria la seva primera marató i xerrem en italo-castellá-català sobre la marató i ens expliquem els nostres dolors. Entre tonteries arribem al 39, que està al costat de l’òpera on està l’arribada.
D’aquí fins a l’arribada hi moltíssim públic, i entre l’ambient i que veiem el final, se’m passa el dolor de la cama i em dona un subidón d’adrenalina brutal.
Quan veig el 41, l’emoció és molt intensa. Aquest instant compensa els mesos i kms d’entrenament. Suposo que és el que expliquen els que fan la primera marató, que diuen “a disfrutarla”. Quan el públic crida dient “Ànim campions”, em sento realment un campió. Quina pasada !!!
L’arribada està muntada sobre una plataforma sobre el llac interior de la ciutat de les arts i les ciències. Tot un espectacle!! L´últim km és espectacular: sol, molt de públic, la meva família a les grades i un escenari de pel·lícula per la primera marató.
A les 4h i 11’ atraveso la meta i ..... JA SOC MARATONIÀ !!!!!
Fitxa de la Cursa
1 comentario:
Felicitats campió!
Admiració i enveja (de la sana!).
Publicar un comentario