jueves, 8 de marzo de 2012

Crónica de la I Maratest Badalona (30km) por rosalizandra

Superada la prova de foc de la Marató Barcelona 2012, la Maratest. Una cursa de 30 km pels carrers de Badalona pensada per preparar el gran repte del 25 de març. Circuit tancat, avituallaments, llebres i companyia: sens dubte, l’entrenament perfecte. Una bona manera de fer la tirada llarga, de posar a prova el cos en una distància llarga.

Només arribar al centre d’operacions de la cursa ja es veu que aquí tot serà ben diferent. Sense aglomeracions, sense cues, en un ambient tranquil i amable. M’acompanya l’Alícia. Ens coneixem poc, però només pel fet de coincidir en aquest gran projecte ja ens sembla que tenim molt en comú. De seguida em trobo @Sergio_RCB, @elparticula, @Born2Run i @RetoBCN12, alguns dels Red Runners amb qui junts a través de Twitter hem emprès l’aventura de la marató, ja sigui corrent com animant. No sé si sense Internet, sense Twitter, sense xarxes socials estaria ara preparant-me per a la marató i m’hauria aficionat tant a córrer, però això ja és un tema per a un altre debat.



Situats a la recta de sortida, m’enganxo a la llebre de 4 hores (5.41 el km), però només arrencar m’adono que em costa seguir el ritme. Massa lent. L’avanço, em quedo en terreny de ningú, sense llebre per davant ni per darrere. Al cap de poc apareix @RetoBCN12, més fresc que una rosa. Content, feliç, fent broma i així hi-hi ha-ha ens anem menjant els km. Certament, amb bona companyia els km cauen més ràpid. A partir del km 10 augmentem més el ritme, del 5.30 inicial passem a 5.20. És una cursa ben atípica. Tot va com en càmera lenta. No sembla que ningú estigui anant gas a fons. Al contrari, tot és pausat, a un ritme controlat. Cap al km 15 deixo anar al @RetoBCN12 que potser podríem accelerar una mica el ritme, però no em deixa. Em recorda que queden molts km. El seu sentit comú s’imposa. Continuem igual, però de mica en mica el ritme va augmentant i a partir del km 12 ja és de 5.14, 5,12, 5.10... fins arribar al km 25 en què ell accelera i ràpidament el perdo de vista. En aquest punt comença per a mi una altra cursa.



També accelero (ara ja puc...), però al km 28 començo a tenir flat (popularment conegut com a flato) i això em deixa plegada. Em menjo l’amor propi veient com m’avancen tots els que els que he avançat els últims km. No arribo a parar però gairebé. Flipo. Això és el mur, o què? No pot ser! Però no, no l’és. Les molèsties cessen i aquests minuts més lents em serveixen per recuperar-me i donar-me el gustàs d’arribar a la meta, després dels 30 km, fent un esprint propi de professionals. Al final, completo les dues voltes del circuit amb 2.41.00 i amb el convenciment que em queden forces per fer 10 km més. Examen superat!



Finalment, i ja per acabar d’alterar l’ordre natural de les coses, em salto la meva segona contrarellotge habitual per retornar a l’òrbita familiar i em permeto unes braves amb el @elparticula, @Born2Run i l’Alícia. Un gran dia, una gran cursa i una gran companyia.

PD. Per cert, m’he documentat sobre què puc fer per evitar el flat i he trobat aquest interessant article.

Fitxa de la Cursa

6 comentarios:

Daniel Díaz Tecles dijo...

La crónica de la carrera es muy buena. Ánimo, seguir asi.

elparticula dijo...

Gracias Daniel por el comentario!! La verdad es que Rosa es una crack tanto corriendo como haciendo crónicas ;-)

Pere Ll. Blaya dijo...

Molt bona la rònica Rosa . M´ha agradat molt. Felicitats i segur que la Marató la tens xupada !!. petons.
Pere.

Rosa Lizandra dijo...

Moltes gràcies pels comentaris. Crack no gaire en res, però que m'ho passo bé fent cròniques o curses sí, això sí!

LasoRios dijo...

Llegar al km 30 y pensar en que podrias seguir 12 mas confirma que el muro es mucho de psicológico. Creo que la parte física tiene que ver con ir a un ritmo superior al que se ha entrenado. Como te han dicho, lo tienes "chupao".

Rosa Lizandra dijo...

Bé, tampoc no em vull refiar. Sí que és veritat que ara com a mínim que sé quin ritme haig de portar per arribar als 30 km amb condicions, però a partir d'aquí no sé què passa. No ho he fet mai! Gràcies pel comentari :-)

Publicar un comentario