jueves, 29 de marzo de 2012

Crónica Marató Barcelona 2012 (por RosaLizandra)

Amb una satisfacció immensa puc dir finalment que he fet una marató, la de Barcelona, la de la meva ciutat, l’any justament que ha batut tots els rècords de participació i al costat de molts amics que, com jo, també debutàvem en aquesta especialitat.



Fa just 8 mesos que m’hi vaig inscriure i en tot aquest temps no he deixat d’entrenar ni de pensar-hi. M’he documentat molt, he canviat hàbits i m’he mentalitzat a consciència per superar aquesta prova. Era una il·lusió, un repte i el meu gran objectiu. No he deixat res per a la improvisació. He seguit fidelment un programa d’entrenament, poc exigent, però assequible, m’he sotmès a una prova d’esforç i he seguit les recomanacions dels més entesos. El meu nou Garmin Forerunner 310 XT ha estat el meu company de viatge (abans l’hagués tingut!) i el que em marcava els ritmes que havia de seguir. Tot, absolutament tot, estava sota control per arribar amb les màximes garanties a la marató. L’objectiu era acabar-la, però, no ens enganyem!, també fer-la amb un bon temps, que en el meu cas era baixar de les 4 hores. Una marató és constància, lluita, exigència i una gran perseverança. Cal molt entusiasme perquè no sempre és fàcil sortir a entrenar i no sempre estem en les millors condicions per superar la mandra a sortir.

I arriba el gran dia. Nervis, son i neguit davant la incertesa del que és desconegut. Tanta llegenda amb el mur. Em passarà a mi? Toparé amb un mur? Fins on sóc capaç d’aguantar? A la fira del corredor de la marató podíem llegir en una paret “Running is 90% mental, the rest is physical. Obstacles just make it more adventurous. Ens descobrim a nosaltres mateixos quan ens enfrontem als obstacles i a la marató se n’han de salvar molts. Quins obstacles em trobaré a la marató? L’ambientàs a la sortida és indescriptible. La gentada, impressionant. El dia, amb un cel blavíssim, espectacular. Saludo el Jaume i el Cesc (per sempre, els meus gurús), però no aconsegueixo trobar-me amb @ferranmoron i la Marta (quina ràbia!), vaig al punt de trobada dels Red Runners i saludo @pilarvi, @andorreti, @LeiaGesse, @rogerpons77 i @elparticula, que aquest any no correran la marató però han volgut ser allà per animar i acompanyar-nos en aquesta aventura (quin detallàs!), @sergio_RCB (ja experimentat en maratons), @Born2Run, @_A_l_e_x_R i @RetoBCN12, que també debuten com jo. Diuen que la veritable alegria és alegrar-se amb l’altre. Ben cert! Que gran poder compartir aquests moments tan especials!

Començo la marató a un ritme suau. Tot i que estic temptada de seguir un ritme més fort, faig els primers 4 km a 5.40. A partir d’aquest punt, però, ja no puc contenir gaire l’eufòria i accelero. Passo de 5.40 a fer mitjanes de 5.20 i 5.10 i per sota de 5. Em noto molt i molt bé. Gaudeixo del recorregut (Diagonal, Camp del Barça, carretera de Sants, passeig de Gràcia) i vaig recordant la fisonomia de la marató del Miquel Pucurull. Anar corrent pel mig del carrer per on sempre hi ha cotxes és un gran privilegi perquè dóna una perspectiva del lloc diferent a la que sempre hem vist. Tot va molt bé. No em perdo detall de res del que hi ha al meu voltant i arribo al km 15, just on el Sergi i els nens m’estan esperant, molt bé de forces. Quina alegria veure’ls! Ja ho teníem planificat, però amb tanta gent tenia por de no trobar-los. Estic pels meus barris i també veig molts amics i coneguts. Tot és una festa. Que emocionant! Encara més carregada d’energia, passo per davant de la Sagrada Família, que ens vigila imponent, i enfilo cap a la Meridiana. Fins aquí tot ha estat excel·lent. Arribo al km 21 en 1.51.13 i ràpidament començo a fer càlculs perquè veig que si segueixo així potser puc acabar en 3:45. Ai, ingènua de mi, que atrevida que és la ignorància!



Tot comença a canviar en girar Rambla Prim, entrar per la Diagonal i veure la torre Agbar tan i tan lluny. Això ja és un mal presagi. En aquest punt estem en el km 26 i les sensacions han canviat de la nit al dia. Procuro mantenir el mateix ritme, però noto que ja em costa més. Corro escoltant-me molt el cos per estar ben alerta de tot. A Glòries l’ambient és sensacional, però el que més força em dóna en aquell moment en què les forces han començat a flaquejar és trobar-me, cap al km 30, els “tuiteros” dels Red Runners animant. Quina il·lusió! Moltes i moltes gràcies!

S’acaba la Diagonal (per fi!). Tot apunta que això anirà bé, però en el km 32 un noi enfilat no sé on va cridant com un possés “LA MARATÓ COMENÇA AQUÍ, LA MARATÓ COMENÇA AQUÍ”. Tant els que són al meu voltant com jo ens el mirem amb una certa incredulitat: que exagerat! ja sabem el que falta! Però ben aviat entenc aquell crit. Quanta raó que tenia! Efectivament, la marató comença en aquell punt. Que difícil se’m fa avançar a partir dels km 33, 34, 35... No és un mur, és falta de combustible. No és psicològic, és físic, o almenys així m’ho sembla. Sé que puc forçar més, però també sé que no haig d’arriscar si no vull acabar amb rampes o mig marejada com tanta gent a partir del km. 32. Em noto amb les forces limitades, però m’anima tenir la certesa que l’acabaré. A partir d’aquest punt m’instal·lo en una velocitat de creuer molt còmoda per fer els últims 4 o 5 km de la cursa i garantir, així, l’arribada en condicions.

Havia somiat molt el pas per Portal de l’Àngel, carrer Ferran, plaça Sant Jaume i Rambla. Era el tram que més esperava, però no el puc gaudir. L’ambient a Portal de l’Àngel és espectacular, però en aquell moment només vull arribar i no estic gaire per a res. El Paral·lel acaba sent menys agònic del que m’esperava i, al final, encara em queden forces per fer els últims metres amb força dignitat. Una arribada inoblidable, un escenari magnífic i una emoció molt gran. Tot ha sortit rodó. Estic satisfeta per la marca, 3:52:48, per haver participat en aquest gran esdeveniment i per haver-ho compartit amb tots els amics que m’ha donat suport. Moltes gràcies a tots.

Ficha de la Cursa

13 comentarios:

pilarvi dijo...

Moltíssimes felicitats Rosa, objectiu assolit amb nota, amb excel·lent!
Tots els que t'hem seguit durant aquests mesos de preparació sabíem que ho aconseguiries, jo no en tenia cap dubte.
Ufff, com ha de ser fer una marató si, com dius tu, no es pot deixar res per a la improvisació, però a la vegada no saps què et trobaràs pel camí, ni com ho superaràs.
Espero que segueixis taral·lejant cançons per molt temps, que t'ho mereixes!
Salut!
Pilar.

Ryan Gaerity dijo...

Moltes Felicitats!! De tot se'n pot treure profit, i per la propera ja tens après que val més anar més suau durant la primera mitja i deixar forces extres per a la segona que és on de veritat es dicta sentència.

La constància t'ha dut a ser MARATONIANA i ara en els moments difícils que puguin venir, serà la millor medicina per tirar endavant i tornar a triomfar!

Rosa Lizandra dijo...

Gràcies, Pilar. Ja no recordava que la setmana abans me la vaig passar taral·lejant cançons! ha, ha, ha el que fan els nervis, l'excitació, l'emoció, no sé! Molta sort per tu en les properes curses!

Rosa Lizandra dijo...

Ryan, diria que tu vas ser un dels que em va dir que no forcés en els primers km. Costa, eh! Costa molt portar un ritme més baix del que podries. Moltes gràcies per les teves paraules.

elparticula dijo...

Rosa, nos tenias preocupados por que no te veiamos pasar!! Así que cuando al final te vimos nos hizo a todos mucha ilusión!!

Enhorabuena por conseguir este gran reto!! Como dice Pilar, no tenía ninguna duda de que lo conseguirías!!

Anónimo dijo...

Ets una super crack!! Ja meva experiencia va ser mes durilla! I si vaig tenir un muras de berlin!! Pero es supera!!! Alicia

Miquel Pucurull dijo...

Et felicito, Rosa. El temps que has fet en la teva primera marató és excel·lent.

I m'alegra molt saber que, com expliques en el teu magnífic i ben estructurat relat, vas gaudir molt. L'enhorabona!

Anónimo dijo...

Moltes felicitats Rosa.
Sento no haver-te vist per donar-te una esponja.
Espero que l'any vinent ( també Z ) podre correr amb tu.
Toni.

Rosa Lizandra dijo...

Jose, Amb tanta gent, jo també pensava que potser havia passat de llarg i no us havia vist. No va ser així, i també em va fer molta il·lusió trobar-vos.
Alícia, la marató està plena de sorpreses. Ja ho hem comprovat! Però repetirem, eh! A partir d'ara tot farà baixada.
Miquel, tot un honor les teves paraules. Moltíssimes gràcies per tot.

Rosa Lizandra dijo...

Toni, ja et vaig buscar on em vas dir, però hi havia tanta gent que no et vaig veure. L'any que ve l'has de fer. És una experiència extraordinària! I no n'he dit res, però per mi l'organització de la marató va ser excel·lent. Ja ho pots transmetre a qui correspongui :-)

Romana dijo...

ENHORABONA! (i enveja )

Anónimo dijo...

Cada any que puc he anat amb els nens al Paralel a veure el darrer km. I després pugem per Maria Cristina a veure la línia de meta. Si pels observadors ja és emocionant, de llàgrima i mocador, no vull ni pensar què és pel que està esgotant les darreres energies per acabar la cursa (en pujada...) enmig dels aplaudiments silenciosos del públic, que se'ns congela la veu davant de la visió de l'esportista al límit. Que la força t'acompanyi en les següents curses Rosa, perquè mentalment, ja es veu que la Marató és teva.

Rosa Lizandra dijo...

Per als corredors és també molt emocionant veure la gent com anima i com viu la marató. Són molts km, molts minuts donant-ho tot i molts pensaments. Els últims km són molt durs perquè no queden reserves però l'eufòria de veure que falta molt poc no deixa afluixar. I al final la satisfacció és molt gran. Moltes gràcies pel comentari.

Publicar un comentario