martes, 1 de mayo de 2012

Crónica de la Half Trail BCN (por visualpanic)

Sóc finisher de la HTBCN! Com en Born2Run i en RetoBCN12!

Dissabte va ser un dia molt llarg que començava a les 4:30 a.m. amb el despertador sonant. Al més pur estil zombie ens llevem i esmorzem torrades amb melmelada i una mica de suc. Amb previsió, ja tenim les bosses preparades per marxar amb el material necessari, i quan éren poc més de les 5 sortim de casa en direcció Sitges. Era negre nit però a mesura que ens anem apropant ens anem despertant... nervis i dubtes, ho aconseguirem? La cursa de muntanya més llarga que hem fet és el Trail de Rontromeu, de 25km (sobre neu i amb força desnivell, però només eren 25km!).



Arribem a Sitges cap a les 6 a.m., decidim deixar els impermeables al cotxe per no carregar encara més, agafem un parell de plàtans per l'energia d'última hora i caminem fins a la Plaça del Baluart on estava situada la sortida. Ens trobem amb el Born2Run i el RetoBCN12, també amb altres coneguts com l'Arnau, l'Oscar i el Ricard, recollim el Sport Ident i entrem al "parc de corredors" quan quedem poc més de 5 minuts per la sortida. De moment el dia pinta ennuvolat, pensem que si no plou encara estarà prou bé...



Es dona la sortida cap a les 7 a.m., decidim sortir suau i passar els kms sense desgastar-nos massa, 3kms després sortim de la zona urbana i comença l'aventura pel Garraf amb una pujada intensa. Per no començar a cremar-nos caminem les pujades més fortes i sense que me n'adoni ja hem fet els 10 primers kms, penso que n'és d'estrany que en algunes curses de ciutat els 10km se'm facin llargs!



El vent apreta fort quan anem pel km 20, costa el doble pujar i quan arribem als cims per poc no caic amb una ràfaga, però estem aquí per tenir aventures! 33km després de la sortida arribem a Begues, on hi ha l'avituallament més fort i parem per descansar una mica. També esperem als meus pares, la meva germana i a la Vodka que han vingut a donar-nos ànims! Amb tot plegat allarguem una mica massa l'aturada, però val la pena per la dosi d'ànims :)



Sortim en direcció Olesa de Bonesvalls juntament amb en Born2Run, a qui hem retrobat a Begues. Els primers 2km són suaus però després comença una de les pujades més fortes del recorregut. Sense temps per parlar anem fent metre a metre, hi ha molta pedra i s'ha d'estar molt atent per on posar els peus, en algun moment hem perdut al Sergi, però és impossible que tots tinguem el mateix ritme durant tots aquests kms. Cap al km 40 arribem a Olesa de Bonesvalls, sempre que arribem a una població se'ns nota a la cara, és com una nova dosi d'ànims, tot i que sabem perfectamenet que encara queden més de 30kms per arribar de debó. Parem a l'avituallament per agafar forces i seguim fent fins arribar a Can Grau, un altre avituallament i ens trobem amb l'Arnau, que surt abans que nosaltres i a qui ja no veiem fins a l'arribada.



Més kms i arribem fins al darrer avituallament, ja només quedem poc més de 8k amb un punt de control! Les cames ja fan mal de debó quan arrenquem a trotar, però ara ja només pensem en Sitges. Les dues darreres pujades es fan realment llargues, però per fi reconeixem alguns punts del camí i arribem a la creu que indica que la cosa començarà a baixar, tot i que pel mal de cames que portem gairebé preferiríem que fos pla. Comença a plovisquejar quan ens quedem uns 4kms, anem fent i ja veiem el Port al final d'una baixada d'un parell de kms. Entrem de nou a la zona urbana i tenim un problema: el camí no està marcat! per sort preguntem i ens indiquen, i més tard trobem a un corredor que també ens ajuda. Passats uns 500m trobem ja el camí marcat i les cames van soles, adolorides, però soles. Ja veiem l'arc d'arribada i finalment el creuem amb un temps de 11h i 41 minuts. Molt contents!



A les nostres cares hi ha cansament però també molta alegria! ens trobem de nou amb l'Arnau i el RetoBCN12, agafem uns entrepans i ens hidratem i tornem a notar les cames amb contundència, ai ai :) Segueix plovisquejant i estem agafant fred, i decidim anar cap al cotxe (a ritme d'avi jubilat) per anar cap a casa. Després d'una bona dutxa i una pizza miro les classificacions i veig que he quedat la 6a noia... i resulta que tenia medalla, que es repartia a les 22h (a aquella hora ja estem al llit). He preguntat a la organització si hi ha manera de recollir-la... però de moment només m'han dit que els hi hagués agradat donar-me-la a la cerimònia de premis... realment per mi era massa tard (vam acabar abans de les 7 i esperar allà 3h amb fred i pluja no era el nostre pla ideal), a més ningú em va avisar de la classificació en passar la línia d'arribada (i jo òbviament vaig suposar que no havia quedat entre les 10 primeres ni de conya!). En fi, no és que això sigui el més important, però m'hagués fet certa gràcia. En tot cas, molt molt contents amb el resultat de la nostra primera cursa "llarga"! Esperem repetir molt aviat una experiència com aquesta!

Fitxa de la Cursa

4 comentarios:

Romana dijo...

bona cronica peró sobre tot bona bonisima cursa !!! olé per tu i per tots els RedRunners que estaven allí !

Rosa Lizandra dijo...

La meva més sincera enhorabona, per ser finisher però també per acabar tan ben classificada. I això que era la teva primera cursa llarga! L'any que ve aniré per darrere perseguint-te ha, ha, ha!! Espero que la grip triï un altre cap de setmana per fer-me la punyeta. Gran crònica, Lali.

Lali dijo...

Romana i Rosa moltes gràcies!! a veure si l'any vinent hi anem més noies!! s'ha de donar guerra! :)

elparticula dijo...

Gran crónica Lali!!! Es increible el que heu fet!!

Publicar un comentario