martes, 22 de mayo de 2012

Crónica Pujada Tibidabo (por DJ_Danielo)

El passat dissabte 19 de Maig va tenir lloc la 3era Pujada al Tibidabo, una mena de trail urbanita de 9,5 km (no 9 com està anunciat per l’organització) i 500 metres desnivell.

L’any passat ja la vaig fer i aquest any he volgut repetir, a més, costa trobar curses que les tingui a 15 min de casa i pugui aparcar pràcticament a la sortida.

Un altre punt a favor d’aquesta cursa és que estava patrocinada per l’empresa on treballo, així que tan sols em va costar 4 eur! Només arribar vaig poder saludar/conèixer a alguns Red Runner @Romana40, @_A_l_e_x_R, @rosalizandra i @ManelMoralesFor, i més tard vaig poder saludar a @marcosgmao.

Entre salutacions, presentacions, xerrar, i deixar la bossa pràcticament no vaig ni estirar ni escalfar i després ho vaig pagar. Vaig tenir les cames com dos blocs de formigó durant tota la cursa.

La cursa va començar puntualment a les 9:00 de matí, i 20 metres després de la sortida ja et trobes amb una mena de rampa de parking d’uns 200 metres que et porta fins la carretera de les Aigües. La primera en la frente!

Degut a diferents lesions i bastants viatges de feina, només he pogut sortir a correr uns 10 dies els darrers 3 mesos, i tirades curtes.. Així que vaig decidir anar tranquil, al meu ritme,…..fins que veus que al teu ritme t’avancen corredors i corredoras de tot tipus, edats, i fisiología,….. haurem d’apretar una mica més el ritme. Es instintiu. I més tard també ho vaig pagar!

Després de fer uns 500 metres per la Carretera de les Aigües ja es comença a pujar de manera continua durant uns 4 km….aquí es on vaig començar a notar falta d’entrenament els darrers mesos. El darrer tram d’aquesta pujada inclou escales, corriols de pedra i camins estrets per fer en fila. Un cop superarda la pujada, comença el descens…nou plantejament de cursa: ara tranquil, recupero i baixo pulsacions. Doncs no! La gent té pressa per baixar per corriols plens de pedres així que a tirar. La baixada es força maca i inclou tant trialeres com pista ample per còrrer més bé i còmode.

Després d’uns 2 km de baixada ja comença el tram final de pujada fins al Tibidabo. Uns 3 km que es reparteixen entre trialeres, pista i asfalt. Aquí és on realment certifico que vaig bastant justet de forces. Alguna rampa la pujo caminant.

Finalment arribem a la carretera del Tibidabo, només queden uns metres…..fins la porta d’entrada del Parc d’atraccions, ja que els darrers 500 m de cursa (no indicats) són per dins del Parc i també en pujada. Finalment el meu temps és de 59:06 (1 min 30 seg més que el 2011). Content per que feia molts mesos sense acabar una cursa o entreno sense tenir mal a alguna articulació! (creuem els dits)



Un cop a l’arribada ens retrobem altre cop els Red Runners per la foto oficial i per anar a buscar beguda i la bossa del corredor. Tenim a la nostre disposició begudes i fruita. I la bossa inclou una entrada al Parc d’atraccions…que pels que tenim criatures ens va de perles. Es pot dir que la cursa és curta però intensa, molt ben organitzada, no gairé massificada….tot i que en algún punt concret del recorregut és fa difícil correr bé degut a la gent.

La Pujada al Tibidabo també serveix per confirmar la sort que tenim alguns de viure aprop de Collserola, amb infinitat de camins, pistes, rampes,……el paradís per aquells que fugim de l’asfalt.

La baixada la fem amb el Tramvia Blau que l’organització possa a disposició dels corredors i iaix ens evitem pendre mal fent el cabra baixant per trialeres.

Ficha de la Cursa

1 comentario:

Romana dijo...

jejeje, jajaja, quedamonos con que hemos vuelto a casa sin molestias ni heridas de guerra! buena crónica, parece que has disfrutado mucho más que yo! a la próxima vendré de animadora y fotógrafa ! ahora a entrenar !!!

Publicar un comentario