Crónica 1/2 Marató Ciutat de Girona (por ManelMoralesFor)

Hola a tots

Avui dia 6 de maig s’ha celebrat la Mitja Marató de Girona, que patrocina el Corte Inglés. Per a mi és especial per dos motius. El primer és perquè és la mitja de la ciutat on visc i el segon perquè és la cursa que marca la meva època com a runner aficionat, ja que la de l’any passat va ser la primera cursa oficial que vaig córrer a la meva vida (amb xip). El temps que vaig fer llavors va ser de 1h:54’.

Vaig cap a buscar el dorsal d’hora. Hi ha poca gent. Està núvol i no faig cua. Agafo el dorsal i samarreta fúcsia de record i cap a casa (visc a 5 minuts de la sortida) a fer la ingesta d’hidrats de carboni en forma de barretes energètiques, uns quants bons glops d’aigua i la tassa de cafè de rigor (una mica de dòping mai va malament). Ens posem de gala i vaig cap a la sortida. Girona és petita i em trobo molts amics, coneguts i companys de feina a la sortida. La fem petar i després vaig a escalfar una estoneta. Fan curses per a nens, fan una popular de 9 km que surt a les 9:35 h i la mitja que surt 5 minuts abans. La de 9 km recorre els últims 9 km de la mitja perquè la gent no es creui.

Em poso a primera línea de sortida. No hi ha calaixos. El carrer d’on surt és molt ample i no és una cursa multitudinària. Màxim 700 inscrits. S’aixeca la cinta i cap a l’arribada. Al sortir la gent, com sabeu tots, t’accelera però al poc ja m’estabilitzo en un ritme entre 4:30 i 4:40 min/km. Em noto punxades al quàdriceps, però no per parar. Duraran fins al km 6. La cursa és plana amb un lleuger pendent en la seva primera meitat i transcorre pels afores de Girona. No hi ha cap empenta i es corre molt bé. Arribo al primer avituallament al km 5. Esta núvol i no fa calor. No tinc set i no bec. Mantinc el ritme i em sento bé. Comença un molt lleuger pendent. Arribo al Km 10 on està el segon avituallament. No tinc set, no fa calor, em trobo bé, no bec i mantinc ritme.

Ens endinsem al barri de Palau, que és on visc jo. És un barri amb carrers amb pujades i baixades. Comencem a pujar el carrer Pericot i el baixem. Ens apropem al km 15 i tot seguit vindrà la pujada a Montilivi. Allí si que ja tinc set. Arribem al avituallament i SORPRESA, està abandonat. Queden les restes de l’avituallament. Els voluntaris han vist passar els de la cursa de 9 km i han marxat. Començo a buscar una ampolla d’aigua pel terra. En cullo dues de terra buides i em cago en tot. La tercera està mig plena. Me la tiro per sobre (fa xafogor) i busco una quarta mig plena que me la bec. Visca la higiene. Els runners, però, són gent sana i no tenen virus. Comença la pujada a Montilivi, que dura fins al km 18. Allí ho passo malament i baixo el ritme. Comencem a baixar i anem cap al centre, al pont de pedra. Molt poc públic mirant. En diumenges a Girona, a excepció del casc antic, que és molt i molt bonic i hi ha molta gent, no hi ha ni Déu. Estan tots a la Costa Brava.

Els últims 3 km són també de lleuger pendent pel carrer de la Rutlla i al km 20,5 SORPRESA, avituallament. Reparteixen sols Aquarius amb botella d’1 l. Flipant. Res d’H2O. No entenc res. Evidentment no bec ja que "para lo que queda en el convento…." Arribo a El Corte Ingles, donem el tomb per darrere i l’arribada és a una plaça petita i acollidora on es pot veure molt bé com arriba la gent ja que es com un petit amfiteatre on fan sardanes molts dies. Passo la pancarta d’arribada i paro el crono en 1h:41:39”. Són13 minuts menys que l’any passat, però no supero la MMP que està en 1:39 a Granollers. Recollim bosses de fruita i aigua, comento la jugada amb els amics, tots comenten el desastre dels avituallaments i cap a casa a la dutxa.

Sensacions 8 recorregut –traçat 5. Avituallaments 0.

Fins un altra.

@ManelMoralesFor

Ficha de la Cursa