En aquesta cursa sóc l’únic Red Runner que participa, així que havia quedat amb un amic per després de la cursa fer un toc i unes braves. El truco quan arribo i ohhhh! Està malalt i no pot venir. Bé un altre dia que torno a estar sol en una cursa.
Vaig a buscar el dorsal i la samarreta commemorativa i la noia em diu que no en queden més, després de 3 o 4 minuts en els que em veia sense la meva samarreta apareixen unes caixes amb més samarretes i em dóna’m la meva. Torno anar al cotxe a deixar-la i aprofito les anades i tornades per fer l’escalfament.
A l’hora de la sortida em poso a la segona fila i em preparo, el primer tram de la cursa es fer una volta a la pista d’atletisme, per després sortir-ne i enfilar un camí de sorra i pedres bastant irregular i amb pujada durant uns 3 km. Aquesta primera part es fa una mica dura, sobretot perquè a mi les pujades se m’atravesen bastant i durant aquests tres km, tot és pujada i falsos plans.
Arriben a dalt de la muntanyeta i fem una volta per les muralles del Castell de Sant Ferran, per tot seguir entrar-hi com si fossin antics cavallers i recórrer el passadís, com s’agraeix una mica d’ombra! En aquesta part el terra és de pedra i has de córrer per sobre d’una fusta que hi ha que fa el camí menys perillós per els turmells.
Sortim de l’interior del Castell i pugem a la part de dalt de la muralla per seguir corrents per dins del castell però ara a l’aire lliure, tornem a baixar a nivell de terra i sortim definitivament del castell, passant per davant del restaurant (mmm quina gana).
Tot seguit comencem a baixar els últims km que es fan molt agradables i apreto el ritme pensant que encara em queden 3 km més però quan porto 2 ja veig la recta que enfila la porta de l’estadi d’atletisme i començo a fer els últims 400 metres el més ràpid que puc, entro a la meta satisfet per la cursa feta. Finalment acabo la cursa amb un temps de 44’15’’ que tot i que l’organització diu que és una cursa de 10 km, és de 9.400m justets.
Vaig a agafar una aigua i un bon entrepà de formatge, això sí després que una voluntària molt simpàtica m’arranqui el dorsal del pit i em quedin els imperdibles amb una mica de paper.
Acabo l’entrepà i l’aigua i després de fer uns estiraments a l’herba artificial de l’estadi, decideixo tornar cap a casa, passo per davant de la voluntària de l’ultima corba i m’acomiado d’ella (ja m’havia vist passar 4 cops entre les anades i tornades del principi, la cursa i aquesta), és una senyora gran i molt simpàtica. Quina gran feina que fan tots els voluntaris a les curses.
Ja sabeu si el proper 1 de maig no sabeu que fer, cap a Figueres!
Ficha de la Cursa
No hay comentarios:
Publicar un comentario